La llei de l'avortament -1985-

La llei de l'avortament es publica a l'agost de 1985 el seu desenvolupament fins a l'actualitat està ple de dificultats, tant a nivell privat com públic, especialment per a les dones que pretenen acollir-se a una interrupció legal de l'embaràs. Les angleses i estrangeres que avorten a Anglaterra en la seva majoria ho fan pel supòsit que un embaràs no desitjat suposa un greu risc psíquic per a la dona. Una dona havia rebut una dosi de radiació en els primers dies del seu embaràs difícil de quantificar en condicions normals, i més complex quan els radiòlegs que van realitzar les exploracions radiològiques no faciliten la informació sol·licitada. En aquest supòsit de greus tares físiques per al fetus com a conseqüència d'una exploració radiològica múltiple, i en el benefici d'un dubte raonable, els metges interpreten que hi ha presumpció de malformacions fetals. Tot aquest procés és engegat davant la sol·licitud de la dona, que no vol assumir major risc de malformacions que la població general d'embarassades. En aquest supòsit, i recolzats en els dictàmens pertinents, li realitzen una interrupció de l'embaràs legal. Acció Familiar va aconseguir, interposant un recurs, suspendre a la tardor de 1986 una ordre ministerial que venia a facilitar la normativa d'avortaments tant a nivell públic com privat, que suspenia la funció de les comissions d'avaluació i que, en resum, pretenia facilitar l'accés de les dones a l'avortament legal, tot això dintre del marc general dels tres supòsits de la llei que en absolut es van modificar. Durant els dos últims anys s'han utilitzat per aquestes organitzacions tot tipus de desqualificacions, campanyes de premsa i declaracions contra els metges dels hospitals públics que no feien objecció de consciència i que, amb moltes dificultats, han intervingut en els escassos avortaments legals realitzats en la xarxa d'hospitals del Insalud. Dintre d'uns anys les dones avortaran en aquest país per decisió pròpia en un exercici responsable de la seva llibertat i recolzades en la presumpció de risc psíquic que comporta tot embaràs no desitjat, però mentrestant. Els metges no hem fet la llei de l'avortament; la nostra responsabilitat passa per aplicar-la en els supòsits legals, i com tècnics, realitzar la nostra labor assistencial. És competència de l'Administració pública i de les seves xarxes assistencials aconseguir una viabilitat de la llei. Les dones espanyoles davant un embaràs no desitjat podran optar per les dues alternatives que una dona lliure i responsable pot prendre: continuar l'embaràs o interrompre'l.